ELS NOSTRES LLIBRES

2011-03-27T19:28:00.000+02:00

Sinopsis

Cuenta una historia de vida realmente conmovedora. El libro esta protagonizado por una anciana, que en la soledad de su hogar comienza a escribirle una carta a su nieta que vive en los Estados Unidos. La historia transcurre en Italia. Mientras la enciana ve como su vida se esta apagando y solo esta acompañada por su viejo perro, decide escribirle a su nieta como es su vida y hacerle un monton de confesiones que son realmente asombrosas. La señora miembro de la sociedad italiana, tenia una relacion muy tirante con su joven nieta y esta decide irse a estudiar a Estados Unidos, ella entonces a la distancia y en soledad decide analizar el motivo de su mala relacion. La abuela se hizo cargo de su nieta cuando ella era muy chiquita ya que su madre, hija de la anciana, habia decidido terminar con su vida. De esta carta salen todas las miserias y alegrias de una tipica familia de sociedadde los años 40. Decide contarle de sus amores y desamores, hablarle de cuanto la quiere y cuanto desea su felicidad, la anciana va relatandole sus dias en soledad.

2011-02-14T19:57:00.002+01:00

Sinopsis

El Caballero de la Armadura Oxidada es una obra de fantasía adulta que simboliza nuestra ascensión por la montaña de la vida. Nos sentimos reflejados en el viaje del caballero, plagado de esperanzas y desesperanzas, de ilusiones y desilusiones, de risas y lágrimas. El libro nos enseña, de una forma muy amena, que debemos liberarnos de las barreras que nos impiden conocernos y amarnos a nosotros mismos para ser capaces de dar y recibir amor.

Me ha parecido un libro interesante y fácil de leer, pero lo que más me ha gustado es que te hace pensar sobre tu propia vida y sobre cómo la estas viviendo. Hay un momento en el cuento en el que el caballero ve muchos de los fallos que ha cometido y se da cuenta de que ha desaprovechado toda su vida, pero enseguida le dicen que nunca es tarde para arreglar lo que has hecho mal.

LA RUEDA DE LA VIDA

2010-08-19T21:54:00.001+02:00

Elisabeth Kübler-Ross supo desde muy joven que su misión era la de aliviar el sufrimiento humano y ese compromiso la llevó al cuidado de enfermos terminales. Mucho fue lo que aprendió de esta experiencia: vio que los niños dejaban este mundo confiados y serenos; observó que algunos adultos partían, después de superar la negación y el miedo, sintiéndose liberados, mientras que otros se aferraban a la vida sólo porque aún les quedaba una tarea que concluir, pero todos hallaban consuelo en la expresión de sus sentimientos y en el amor incondicional de quien les prestaba oído. A Elisabeth no le quedaron dudas: morir es tan natural como nacer y crecer, pero el materialismo de nuestra cultura ha convertido este último acto de desarrollo en algo aterrador. Ahora, sintiéndose cercana a su propia muerte tras setenta y dos años de vida dura e intensa, la autora ha decidido escribir estas memorias para recordar junto a los lectores los pasos importantes que han marcado su trayectoria personal y profesional, desde su infancia en Suiza hasta las cátedras de las mejores universidades americanas. El magnífico resultado de este esfuerzo es La rueda de la vida, un libro tan singular como la misma Elisabeth Kübler-Ross, una mujer que no cree en los fantasmas de la muerte y sí en el poder de un amor incondicional capaz de guiarnos cuando abandonemos la tierra en busca del hogar definitivo: un remanso de paz y de luz.

« Menys

PASION INDIA

2010-05-05T23:14:00.002+02:00

Pasión india de Javier Moro:
El 28 enero de 1908, una española de 17 años, sentada a lomos de un elefante lujosamente enjaezado, hace su entrada en una pequeña ciudad del norte de la India. El pueblo entero está en la calle rindiendo un cálido homenaje a la nueva princesa de tez tan blanca como las nieves del Himalaya. Podría parecer un cuento de hadas, pero así fue la boda de la andaluza Anita Delgado con el riquísimo maharajá de Kapurthala. Y así empezó una gran historia de amor —y traición— que se desgranó durante casi dos décadas en el corazón de una India a punto de extinguirse. Tras realizar minuciosas investigaciones en Europa y en la India, Javier Moro —autor de El pie de Jaipur, Las montañas de Buda y coautor de Era medianoche en Bhopal— revela con todo lujo de detalles los secretos de aquella relación que culminó con uno de los mayores escándalos ocurridos en la India inglesa. Y nos traslada al fabuloso mundo de los maharajás, con sus harenes de Las mil y una noches, sus bacanales eróticas, su pasión por las joyas, los palacios, el flamenco, los caballos, los Rolls Royce y las cace¬rías de tigres. «Si al final he escrito una novela —dice el autor—, no ha sido por deseo de inventar nada, sino al contrario, para reflejar mejor el sabor de una época, así como los olores y colores de la India, las prodigiosas extravagancias de los últimos maharajás y la irresistible personalidad de Anita Delgado, fiel a sus sentimientos hasta que logró conquistar su propia libertad.»

POR LA PAZ EN EL MUNDO.CONVIVAMOS COMO HERMANOS

2010-02-11T22:09:00.001+01:00

Bon Any Nou, Feliz Año Nuevo,Happy New Year...

2010-01-01T22:58:00.003+01:00

JORGE BUCAY ( QUIERO )

2009-12-17T22:17:00.001+01:00

Tanca els ulls i deixat portar...

2009-12-02T22:27:00.004+01:00

Ara és el teu moment, tanca els ulls i conecta amb tu mateix ,deixat portar i relaxat...

SERENITAT

2009-11-17T22:56:00.003+01:00

Aquesta és la meva introducció d'aquest nou blog que avui presento.
Uns plaers per tots els gustos i moments. Aquí podreu donar-vos un petit plaer i desconectar de la feina.

CONSUMISME!

2009-11-04T22:14:00.005+01:00

Recordeu la vostre joguina de reis?
Recordeu l'olor de la vostra llar en l'infantesa?

Nosaltres encara ho recordem, però que me'n dieu de la generació del segle XXI?

Els nens d'avui no valoren el que tenen, quan més tenen més volen, i quan ho tenen ja no té importància.
Faig referència a nens, olors, valors a l'època que s'acosta i ens diu " prepara la cartera" és temps de consumir! És clar, les vacances de Nadal, dies de compartir,la família reunida, carrers il.luminats...
Us ho creieu? intento viure el Nadal com sempre ho he fet, m'agrada quedar-me a casa, fer el pessebre i l'arbre, escoltar nadales, dinar familiar i tertúlia...

M'agrada el Nadal encara que el trobo trist, el que no m'agrada és el maleit consumisme, com ens hem tornat les persones, ja no li donem el sentit que té, hem destrossat aquella màgia i espontaneïtat dels Nadals passats.

Aquest consumisme innecessari no té res a veure amb valors com la igualtat, la justícia i la solidaritat, ja que fomenta encara més el desigual repartiment de les riqueses que existeix al món i atenta contra el principi ètic de la sobrietat. Sembla que quant més gran és el regal que et fan, més t’estimen. La felicitat i l’amor no es compra amb diners. El Nadal és un temps de felicitat, de convivència, de trobada i d’amor, però tot això es pot aconseguir sense gastar tants diners. És molt més important estar amb els éssers estimats que no pas el munt de regals que has de comprar i rebre. Està clar que no t’estima més el que més diners es gasta en el teu regal.

Fa una colla d'anys, per Reis un nen s'acontentava amb una pilota, era el nen més feliç de la terra, dóna-li ara la pilota, a veure que passa.

No trubeu que se n'ha fet un abus del Nadal, tants diners mal gastats amb il.luminació dels carrers, caps d'any de fortuna... i tanta gent passant gana al mateix ritme!

Quan mireu aquest video poseu pausa de tant en tant si no no us donarà temps a llegir-lo.

DIETES VEGETARIANA O MEDITERRÀNEA...

2009-10-20T19:32:00.005+02:00

DIETA VEGETARIANA

La dieta vegetariana no és un tipus de dieta establerta i consensuada, sinó que cadascú l'adapta en funció dels seus gustos culinaris sempre amb el respecte a unes premises bàsiques: eliminar la carn i el peix. Els vegetarians més purs van més enllà en la restricció d'aliments, i rebutgen molts derivats de productes animals, com els ous o els làctics.
La manca de certs aliments en la dieta pot produir dèficit de nutrients necessaris per a l'organisme, per això cal tenir la màxima cura a l'hora de buscar aquells aliments que ens aportin els mateixos beneficis que tenen els que hem deixat de consumir. I és que l’organisme humà, per mantenir la salut i la plena activitat intel·lectual i física, necessita hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals, cel·lulosa i aigua.

Si som vegetarians, no hem de patir, per exemple, pels hidrats de carboni, ja que en trobem en quantitat elevada en les fruites, la mel, la fècula o patata, les farines i els cereals. Tampoc pels minerals, principalment ferro, perquè n'hi ha en productes d'origen animal com la carn vermella, la sang i el fetge, i també en altres d'origen vegetal, com la melassa, el cacau, el suc de poma, els espinacs, la carbassa, les mores, els llevats, la pela dels cereals, els lleguminosos (soja, mongetes, llenties, faves i cigrons), el rovell de l’ou, la tonyina, els musclos i les algues.

Si la dieta és estrictament vegetariana, s’ha de tenir molt en compte l’aportament de llegums, llevats i suc de poma en els àpats per tal d'arribar a la dosi diària de ferro.

La fibra també és garantida en altes quantitats en aquestes dietes, per la qual cosa moltes vegades es corregeix l’estrenyiment.

DIETA MEDITERRÀNEA

La paraula grega "dieta" la definien els antics com "pla pel manteniment de l’harmonia d’un sistema". Aprofitant aquesta antiga definició entenem que una dieta alimentària és aquella que manté la salut i potencia la qualitat de vida dels individus i els pobles. Científicament, la Dieta Mediterrània s’ha arribat a valorar així ja que es va arribar a comprovar el bon estat de salut i la baixa incidència de malaties que tenien els pobles mediterranis al voltant dels "anys 60".

Actualment, ha augmentat l’índex de determinades enfermetats i això és paral·lel al canvi dels hàbits alimentaris des de la decada dels "anys 70". Tot i així, seguim sent els hereus d’una cultura i una manera de viure i menjar savi, plaent i saludable, i el "saber menjar" és una assignatura per a tots que hauríem de potenciar i no oblidar pel nostre benefici.

És important valorar els aliments en els quals els nostres avantpassats basaven la seva alimentació: cereals, llegums, peix, verdura, fruita, fruits secs i oli d’oliva. Ells van aprendre, al llarg dels segles, a combinar sàviament els aliments per no tenir carències nutricionals com ho demostren els antics pobles egipcis, grecs i romans .

Ara em toca fer la pregunta del dia, ets vegetarià i el perquè o per el contrari ets dels que s'atipen d'un bon bistec i un bon pernil i perquè ?

A mi m'agrada la dieta mediterrànea, encara que les carns vermelles procuro evitar-les, la dieta vegetariana la trobo massa estricta.

EL DEBAT DE LA SETMANA " US AGRADA EL PEL"

2009-09-27T14:04:00.003+02:00

Feia dies que tenia ganes de crear un debat, ja que he vist que dona molt de joc.
Primer donaré la meva opinó i desprès us deixaré recrear amb els vostres comentaris.
Anem a parlar de pel, vull dir el pel del cos, ens agradan les dones depilades, ens agraden els homes depilats.
Les dones pel que a mi respecta m'agraden depilades, polides, encara que he vist dones amb unes cames que tela marinera, per corre!!
Pel que fa als homes , m'hes indiferent, amb pel o sense , crec que el pel dona un punt de masculinitat.
Per cert, la depilació com totes sabem i alguns també és durilla, vull dir que no són roses y violes, sobretot per quí té molt de pel.

Mètodes de depilació

Els més habituals són la cera (gelada, tèbia o calenta), la crema depilatòria, l'afeitat o l'ús d'aparells de depilació o fulla d'afaitar.

També hi ha uns altres mètodes més duradors o definitius com ara la depilació làser, la fotodepilació o la depilació mitjançant una agulla electrificada.

Coneixem "depilació brasilera" la tècnica de depilació aplicada específicament a l'àrea d'entre les natges i també propera a l'anus. Una de les raons per les quals pot ser efectuada, és per a usar posteriorment un tanga.

El mètode de depilació pot involucrar agents adhesius.Un cas és el d'aplicar cera calenta a l'àrea a tractar, i procedir amb un decisiu arrencament després que aquesta s'hagi gelat.

El mètodo manual consisteix, habitualment auxiliat per unes pinces fines, a arrencar pèl a pèl. Aquest mètode és més freqüent per depilar zones petites o detalls, com donar forma a les celles.

Una altra manera de depilació és aplicar algun producte que causi que la vellositat caigui, però aquesta depilació pot ser més temporal, ja que les arrels queden intactes.

La depilació en diferents cultures

El gust per la depilació és un resultat de la concepció d'estètica que construeix cada cultura, per la qual cosa es pot considerar com un tret social diferent en cada comunitat. En algunes zones geogràfiques no es dóna importància a tenir una mica de pèl moixí, com ara el cas del borrissol del bigoti a França.Tampoc no es depilen les aixelles les dones. En altres llocs fins i tot és apreciat tenir més pèl moixí que la mitjana, como el pèl púbic femení al Japó.

Aquí podeu veure un video de la depilació laser, a mi que no m'hi busquin.

FOTOGRAFIES DE CANTÀBRIA

2009-09-23T17:06:00.002+02:00

Aquestes són una petita mostra de les fotografies que vaig fer en el meu curt viatge a Cantàbria.
El contrast del verd en el mar, les muntanyes escarpades, el silenci en la immensitat de la mar, les pastures ,una posta de sol , i un llarg etç de qualitats que tenen aquestes terres del Cantàbric.
Que gaudiu d'aquest moment.

Coldplay en concert

2009-09-05T20:42:00.004+02:00

Ahir dia 4 de setembre vaig anar de concert a veure els Coldplay que actuaven a l'estadi Olímpic
de Montjuïc. Va ser fascinant, un estadi que es va omplir fins arribar a les 63.000 persones.
Aquest és un article que he extret del Punt:
La banda britànica Coldplay va confirmar ahir la seva intensa relació amb Barcelona i el públic català, amb una gran festa a l'Estadi Olímpic. El ple estava assegurat, perquè les 63.500 entrades que s'havien posat a la venda s'havien exhaurit feia mesos. Pocs grups poden presumir de tenir un públic tan fidel i entusiasta: en el seu tercer concert a la ciutat en poc més d'un any –després d'haver tocat a l'Espacio Movistar i al Palau Sant Jordi–, el grup va voler premiar l'audiència catalana, que gairebé ha convertit el seu Viva la vida en l'himne oficiós del Barça, enregistrant el concert barceloní amb un gran desplegament tècnic per editar-lo en DVD. Els assistents al concert d'ahir a la nit tindran així un record immillorable d'un dels últims grans fenòmens del rock d'estadi, per al qual no sembla que hi hagi límits.
Entreu aquest enllaç , i podreu veure lo bé que m'ho vaig passar.
http://www.youtube.com/watch?v=abo1eybE4kM

QUE FORT! capitol n 2

2009-08-16T18:54:00.007+02:00

No puc descriure amb paraules aquesta experiència crec que cada persona la viu d'una manera.
Estava molt nerviosa, a les 5 de la tarda del dissabte dia 15 o sigui ahir, em criden pel preparament, m'expliquen com t'has de posar, el cap, les cames...
Seguidament em presenten el meu instructor i amb ell practiquem tots els moviments per l'hora del salt, m'equipen amb tot de corretges, molt ben lligat tot plegat. Ens fan alguna foto mentre anem caminant direcció a l'avió, un cop dalt la cosa es posa tensa, vas veient com anem agafant altura, fins situar-nos als 4000m. Ara m'assento a la falda del meu instructor i ell em lliga amb total seguretat. Em posa les ulleres i s'obra la comporta del avió. A partir d'aquí el món se'm perd de vista, caiguda lliura durant 1 minut a 200 k , ni us imagineu l'impacte que és això. Crec que és una experiència que s'ha de viure, encara que us he de confessar que jo vaig quedar grogui, el cos no em va reaccionar massa bé i vaig agafar vertigen just quan el paracaigudes es va obrir, de fet diuen que li passa a molta gent. Ara us deixo unes fotografies per veure si us animeu, si teniu preguntes ja ho sabeu.

UNA NOVA EXPERIÈNCIA!

2009-08-14T12:20:00.002+02:00

Acompanyat i dirigit per un Instructor professional de paracaigudisme amb molts de salts d’experiència, em disposo a gaudir d’un dels moments més inoblidables de la meva vida (el meu primer salt en paracaigudes!).

Després de rebre una curta explicació sobre el que anem a fer, el control de la caiguda lliure, el vol en paracaigudes i l’aterratge, pujarem fins a 4000 metres. Des d’aquesta altura saltarem enganxada amb total seguretat al instructor, podent així gaudir de la màgia d’un minut en caiguda lliure, fins arribar a l’alçada de 1500 metres, moment el qual l' instructor obrirà el paracaigudes. El salt encara no ha acabat, podent gaudir ara d’uns minuts de vol sobre d’Empuriabrava amb el paracaigudes Tandem. A continuació aterrarem suaument en el mateix punt a on ens esperen els familiars i amics.

Demà dissabte dia 15 d'agost viure la meva primera experiència de salt en tandem, una mica aventurera, atrevida, digueu-li com vulgueu. M'agradaria saber qui ha viscut aquesta experiència, o bé qui li agradaria viure-la, o per el contrari qui li té panic al vol.

Doncs en el proxim bloc ja us explicaré com he viscut aquesta experiència, uauuu...

LES VACANCES!

2009-07-24T23:00:00.003+02:00

Aquestes són unes fotografies de les meves vacances que ja tenia ganes de penjar-les, aquest any ens traslladem a França més exactament a la Provence, que gaudiu de la fotografia.

PER GAIA

2009-07-14T10:14:00.002+02:00

Aquesta és una petita sorpresa per Gaia, encara que tots i totes es teu convidats a disfrutar-la.

VACANCES!

2009-06-22T10:14:00.002+02:00

Com que estarè uns dies fora he pensat en deixar-vos un petit regal , disfruteu-lo! petons.

VENECIA

2009-06-13T19:41:00.004+02:00

Aquest és un viatge que vaig fer fa un parell d'anys, és un dels llocs més màgics que he estat, els canals, la gent, les gòndolas, el carnaval; per cert és increible passsejar sense cap cotxe! això és una de les coses millors de Venècia o no ?

La ciutat

Avui la ciutat estricta de Venècia està dividida en els sis districtes (sestieri) de Dorsoduro, Santa Croce, San Polo, San Marco, Cannaregio i Castello i es desenvolupa damunt un total de 118 illetes unides per 354 ponts i dividides per 177 canals .

La plaça principal de la ciutat és la Piazza San Marco, una de les més belles del món, on trobem la basílica homònima, el Palau Ducal i el campanar històric. Un altre símbol de la ciutat és el pont de Rialto, amb les seves característiques botigues sobre el Gran Canal.

Altres importants monuments venecians són l'Arsenal, l'església de Santa Maria della Salute, la basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari o les sinagogues del Ghetto.

Els principals camins per accedir al centre històric venecià són dos: la Strada Nova i la Strada Vecia. La Strada Nova, la més recent, surt del Piazzale Roma, últim lloc transitable amb mitjans motoritzats sobre rodes, i, a través de diversos ponts (Ponte dei Scalsi, Ponte delle Guglie), arriba al pont de Rialto i a la Piazza San Marco. La Strada Vecia, si bé és més breu, serpenteja a través de calli i callette (carrers i carrerons venecians) i resulta bastant més tortuosa.

Els canals principals de la ciutat són el (Canal Grande) i el canal de la Giudecca. El primer talla en dues meitats la ciutat traçant una S invertida, i el segon separa el gran centre històric de l'illa de la Giudecca.

FLORS DE TOTS COLORS

2009-06-06T19:45:00.003+02:00

Les flors una meravella de la natura, amb tonalitats diverses, formes, colors...
Aquestes fotografies les vaig fer fa pocs dies, estaria bé que em donéssiu un cop de mà per donar nom aquests tipus de flors, jo puc començar per les margarites (E) que són les més conegudes, els poso una lletra perquè podeu donar-li el nom.
Gràcies a tots i totes. Mia

RECORDANT SANT ESTEVE D'EN BAS

2009-05-30T19:49:00.004+02:00

Recordant bons records d'un temps ja molt llunyà . Vaig agafar la càmera que com sabeu és una eina essencial per a mi, surto de casa i em disposo a fer una petita excursió pel poble, mentre camino i em fixo en mil detalls, torno a l'infantesa; aquells carrers estrets on tantes vegades havíem jugat, l'antiga via del tren, ara un camí de males herbes que per sort la gent gran del poble encara en te cura de netejar-lo, la font de sant esteve, quants moments viscuts amb els amics i quantes històries compartides, la carnisseria, ara tancada, imagineu si té anys que jo amb quaranta anys encara no la vaig veure mai oberta, només han quedat les façanes conservant el que havia estat, encara que tota aquesta part del poble és la més antiga i pràcticament no té vida, mica en mica tothom anat fent vida a la part nova que està al pla del poble i el casc antic ha deixat de tenir aquell moviment i encant .
A mi em fa molta pena veure la història d'un poble que s'ha anat apagant mica en mica, una plaça major sense un trist bar, ni una botiga... on fa només 10 anys era un anar i venir de gent.
" les persones ens ho poden canviar tot, però els records ningú ens els podrà prendre"
Recordant un temps passat i únic. Mia

Viatge a Brasil ( Natal - Pipa )

2009-05-14T22:12:00.004+02:00

Pipa ( Brasil ) viatge Octubre 2007

Posta de sol , Pipa, viatge octubre 2007

Penyasegat , Pipa ,viatge octubre 2007

Natal, dunes de sorra, viatge octubre 2007

Natal (Brasil ) viatge octubre 2007

Natal ( Brasil ) viatge octubre 2007

Natal és una de les ciutats amb les platges més boniques de l'estat de Rio Gran do Nord a Brasil. Natal es va originar a partir del Forte dos Reis Mags, construït a l'any 1598 per a defensa i protecció davant les invasions franceses. Avui dia, la ciutat és tranquil·la, amb sorres blanques i un tebi mar blau, envoltada d'exòtica vegetació, calidesa dels seus habitants i bona infraestructura turística. Ideal per a passar unes vacances tranquil.les, sol o acompanyat.

Pipa és un poblet que està a uns 85 Km al sud de la capital Natal. Envoltat de belleses naturals. És un poble petit però d'una activitat intensa tant de dia com de nit. Si t'agrada la naturalesa, esport, tranquil·litat o festa, aquesta és una bona opció ja que disposa de tot. Aquí, de moment no hi ha grans resorts, però si bungalows de luxe i hostals amb encant. Hi ha moltíssimes opcions per a divertir-se , començant per les seves platges. La platja dels Dofins en la qual et pots banyar pràcticament tocant-los, és fantàstic!

Aquest viatge el recordaré sempre ja que vaig aprendre una mica més de cultura d'un nou país.( us el recomano a tots i a totes )

POBLE DE LA VALL D'EN BAS (JOANETES)

2009-04-28T14:40:00.007+02:00

El poble de Joanetes s'enfila en un entorn muntanyós i enfaixat de gran bellesa. Com a teló de fons, el massís escarpat i feréstec del Puigsacalm, dota a aquest nucli de gran personalitat. Un creixement urbà integrat i sostingut en un entorn tan privilegiat, fa que se'l compari sovint com un poble de pessebre. De fet, cada any durant les festes de Nadal s'hi representa un pessebre vivent amb gran èxit.

Des de Joanetes la carretera ens conduirà fins al Coll de Bracons, i si el dia és clar, es pot gaudir d'una vista d'amplis horitzons sobre les terres de llevant, i fins i tot es pot arribar a veure la badia de Roses.

L'edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església. Consagradà a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L'estil romànic d'aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se'n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal.

Aquí podeu veure algunes fotografies que vaig fer fa uns dies tot fen un passeig per aquest indret que és la meva terra, si us fixeu bé podreu veure en una d'aquestes fotos un parapent que en aquell moment feia el descens , va ser molta casualitat. Moltes abraçades a tots i totes i a gaudir!

2009-04-21T09:42:00.002+02:00

Primer de tot donar les gràcies "El cuc"http://elcucaacollida.blogspot.com/ per aquest primer premi , el considero com a regal de Sant Jordi i m'omple de satisfecció.
Aquest premi arriba del blog "Poesiaula"http://poesiaula.blogspot.com/ El Dardos és un premi que entendré com a constància i "saber fer " de la persona que hi ha al darrera de cadascun d'aquests blocs, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta, i d'entusiasme"

A mi m'agradaria lliurar aquest merescut premi als seguents blogs :

http://gerardeli.blogspot.com/

http://elfamo.blogspot.com/

http://maderea.blogspot.com/

http://rebaixes.blogspot.com/

AFRICA- PINTURA- MIA

2009-04-10T17:50:00.004+02:00

Aquestes són unes pintures de la meva col.lecció , és un tema d'Africa.
L'arbre creix i s'alimenta del sol que l'il.lumina cada dia, la mare caminant sense cap pressa , no sap si avui es podrà alimentar com l'arbre.

TURISME RURAL

2009-04-02T20:49:00.007+02:00

Us convido a fer turisme rural , la tranquil·litat, el silenci, la natura, en definitiva un ambient diferent, si heu tingut la oportunitat d'anar a una casa d'aquestes característiques ja sabreu de que us estic parlant. El cant dels ocells al despertar, aquella olor fresca d'herba humida, unes sensacions úniques que s'han de viure . Com ja sabeu , no puc anar en lloc sense la càmara, aquí us ensenyo una casa de turisme rural que vaig tenir el plaer d'anar i us convido a gaudir d'aquesta llibertat que us parlo.

CAVALLS EN PLENA NATURA

2009-03-29T12:05:00.005+02:00

Aquestes fotografies estan fetes aquí a la Vall d'en Bas , per ser exactes al refugi de Santa Magdalena del Mont , tenim un paratge incomparable, que disfruteu d'aquest moment.

DES DE LA FINESTRA

2009-03-24T19:15:00.003+01:00

L'hivern ens ha deixat , comencem la alegra i dolça primavera, tot floreix, i els cors bategan més de presa, us deixo un petit record d'aquest hivern , unes fotografies fetes des de la finestra de casa, perquè ens quedi un bon regust de boca del passat.

I aquest és el meu petit regal per vosaltres:

SALVADOR DALÍ ( EL GENI )

2009-03-18T16:50:00.007+01:00

Noia a la finestra any 1925
Gala any 1977
El gran masturbador any 1929

"El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries enmig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història." Salvador Dalí.

Que cal dir del geni Salvador Dalí ? Per a mi és un dels millors pintors del segle xx , aquí teniu unes fotografies de la seva obra , també podreu veure aquesta entrevista realitzada per Soler Serrano l'any 1976.

Salvador Dalí i Domènech
Figueres, 11 de mayo de 1904 - 23 de enero de 1989

PANTA DE SAU ( FOTOGRAFIA ANYS 50 PERE MACIÀ ) ( FOTOGRAFIA 2007 MIA CASTAÑER )

2009-03-14T13:00:00.012+01:00

Aquestes són algunes fotografies que vaig fer del pantà de Sau l'any 2007 quan l'aigua anava escassa . Em va impressionar molt veure el que queda del poble, un poble que tenia la seva vida els anys 50 , aquí teniu també una mostra de unes fotografies d'aquella època captades per Pere Macià. Es tracte doncs d'unes fotografies irrepetibles.

La vall de Sau, dins la comarca d'Osona, està situada a uns 15 kms de Vic. Sau era la gran vall de les Guilleries fins que va ser negada pel pantà, el 1963.

COL.LECCIÓ FOTOGRAFIES ARTISTIQUES

2009-03-01T17:57:00.001+01:00

TREBALLS MANUALS NENS DE 5 A 12 ANYS

2009-02-28T18:59:00.001+01:00

MARC DE FOTOS : CARTRÓ+PASTA
PUNTS DE LLIBRE : CARTRÓ+PINTURA
INSECTE: GLÓBUS+PAPER MAXÉ...
PEDRA DECORADA: PINTURES..
DECORACIÓ DE FIGURES DE GUIX
TREBALLS AMB FANG: JOC TRES EN RATLLA
GLOBUS AMB PAPER MAXÉ + POT DE IOGURT...
CAPSA DELS TRESORS: CAPSA DE SABATES+PINTURA...

Aquests són alguns dels treballs realitzats per els meus alumnes de plàstica de 5 a 12 anys. Són manualitats bàsicament realitzades amb material reciclable : diari, cartró, fustes...
Per complementar el treball s´ha utilitzat pintura plàstica i vernís.

MUSEO DEL PRADO ( MADRID )

2009-02-18T20:13:00.001+01:00

Aquí teniu un petit video de la història del museo del Prado de Madrid, disfruteu-lo.

ESTILS DE PINTURA, ARTISTA MIA CASTAÑER

2009-02-15T18:03:00.000+01:00

2009-02-15T15:58:00.000+01:00

DIFERENTS ESTILS DE PINTURA

2009-02-12T19:58:00.000+01:00

Aquí podreu trobar tota la meva obra desde els inicis: oli sobre tela, pintura amb materials , pintura amb sorres, temes africans , esports, abstractes . Trobareu l'estil adequat a l'ambient de la vostre llar, per qualsevol consulta escribiu al mail que trobareu en aquesta pàgina, gràcies.

CRÍTICA

2009-01-25T17:38:00.000+01:00

Matèria i concepte són dos dels elements on s´assenta l´obra de Mia Castañer. Les textures rugoses són tractades de forma heterogènia i informal, el concepte de contraposició d´aquestes textures amb elements figuratius, moltes vegades parteixen de formes clàssiques o bé renaixentistes, això fa que aquesta obra tingui una especial connotació.

Un altre element important, és el color de Mia Castañer on els tons càlids, a més de donar unitat a la tela manifesten la personalitat inquieta i viva d´aquesta artista que té l´ànsia de recerca constant i de no establir-se en una posició còmode.

Aquesta mostra que podem contemplar, és el festival de la matèria, el concepte i el color, el qual tothom hi és convidat.

ROSA SERRA

Escultora

BIOGRAFIA

2009-01-25T16:33:00.000+01:00

Mia Castañer , Olot 1968, empezó a muy temprana edad a entrar dentro del mundo del arte, más concretamente, a todo lo referente a la pintura.

Como exponente de la pintura “ olotina”, se inicia realizando obras de frondosos paisajes situados en la extensa zona de la “Garrotxa”. Su obra en general va tomando una única y marcada dirección, el abstracto. Sin descuidar los mencionados parajes de su pueblo natal, utiliza su exquisita obra para plasmar figuras y colores que entremezclados de manera armoniosa hacen que sus lienzos recobren una dimensión más plástica.

Como buena conocedora de las técnicas de la pintura (cursó estudios de Bellas Artes ) logra apartarse del clasicismo del paisaje para adentrarse en lo que ella clasifica de “ sentimientos internos e imaginativos”. Así, y de forma muy acertada, encuentra la tendéncia que actualmente le caracteriza.

Los relieves de sus telas ensamblados con poéticas pinceladas hacen de sus obras una de las más agradables composiciones que sobre este género hay en la actualidad