Recordant bons records d'un temps ja molt llunyà . Vaig agafar la càmera que com sabeu és una eina essencial per a mi, surto de casa i em disposo a fer una petita excursió pel poble, mentre camino i em fixo en mil detalls, torno a l'infantesa; aquells carrers estrets on tantes vegades havíem jugat, l'antiga via del tren, ara un camí de males herbes que per sort la gent gran del poble encara en te cura de netejar-lo, la font de sant esteve, quants moments viscuts amb els amics i quantes històries compartides, la carnisseria, ara tancada, imagineu si té anys que jo amb quaranta anys encara no la vaig veure mai oberta, només han quedat les façanes conservant el que havia estat, encara que tota aquesta part del poble és la més antiga i pràcticament no té vida, mica en mica tothom anat fent vida a la part nova que està al pla del poble i el casc antic ha deixat de tenir aquell moviment i encant .A mi em fa molta pena veure la història d'un poble que s'ha anat apagant mica en mica, una plaça major sense un trist bar, ni una botiga... on fa només 10 anys era un anar i venir de gent.
" les persones ens ho poden canviar tot, però els records ningú ens els podrà prendre"
Recordant un temps passat i únic. Mia
.jpg)
6 comentaris:
Mira que el tinc aquí mateix i no el conec gens aquest poble, em fas venir ganes d'aribar-me i fer un recorregut pels seus carrers. Salut!
Jo no tinc tants records com tu però si que amb 20 anys he pogut veure com han canviat moltes coses. Com tu ben bé dius, la gent s'ha anat establint a baix del poble i encara que, també, te el seu encant ja no és el mateix.
A mi em passa quan vaig a Barcelona; els records se m'apoderen i m'entra una mena de nostàlgia que em recorre tot el cos.
Petonets
Quines fotos més boniques! Demà me'n vaig a Tavertet, i les fotos me l'han recordat. Quin encant que tenen aquests pobles.
La gent ens anem tornant cada cop més còmodes: si podem triar entre viure en un lloc empinat i amb escales o un altre de pla...quin triem?
El que és una llàstima és que l'Ajuntament deixi perdre aquest patrimoni, que és la nostra història i la nostra memòria.
Tens raó Gaia , tu vas venir molt més tard al poble, lo que dius Gerardeli que la gent s'ha tornat més còmoda és veritat, força més! Thera ja pot venir quan vulguis, t'esperem! Marta Tavartet és preciós alguna vegada i he estat de visita.
Petons noia! preciosas fotos
Publica un comentari