dissabte 14 de març de 2009

PANTA DE SAU ( FOTOGRAFIA ANYS 50 PERE MACIÀ ) ( FOTOGRAFIA 2007 MIA CASTAÑER )

















Aquestes són algunes fotografies que vaig fer del pantà de Sau l'any 2007 quan l'aigua anava escassa . Em va impressionar molt veure el que queda del poble, un poble que tenia la seva vida els anys 50 , aquí teniu també una mostra de unes fotografies d'aquella època captades per Pere Macià. Es tracte doncs d'unes fotografies irrepetibles.

La vall de Sau, dins la comarca d'Osona, està situada a uns 15 kms de Vic. Sau era la gran vall de les Guilleries fins que va ser negada pel pantà, el 1963.

12 comentaris:

GRAULLUM ha dit...

L'última foto és molt maca.
Què hi farem! També és necessària l'aigua.
A la vida no es pot tenir tot.

MIA ha dit...

tens raó, però em feia il.lusió penajar l'abans i un desprès d'un poble que ha tingut la seva vida. abraçada. mia

GAIA ha dit...

Jo també he estat al pantà i és impresionant veure'l quan no hi ha aigua

Eli ha dit...

Hola Mia, Et dono les gràcies pel comentari que m'has deixat en el meu blog, sigues sempre benvinguda... Per altra banda comentar que sóc una enamorada de la zona d'Olot.. L'he vist fins i tot des de l'aire,amb Vol de coloms... i bé, que tornarè per aqui de visita...
Una abraçada

bajoqueta ha dit...

Molt boniques les fotos. És per un bé, però fa pena vore pobles abnegats per l'aigua.

mq ha dit...

bones fotos
salut!

Thera ha dit...

La primavera passada, època de 'sequera' vam anar a donar un tomb per Sau amb els nens, impactant! Vam fer fotos, semblava que ja no es tornaria a omplir i mira ara, tot de nou sota les aigües. Pantans. Em provoquen una sensació extranya... Unes fotos molt maques!

gerardeli ha dit...

Suposo que els pantans són necessaris, però fa molta llàstima veure els pobles i les valls negats d'aigua.
Em fa llàstima a mi que no m'hi va res: imagina't a la gent que hi va viure...
Molt boniques, les fotos!!!

Amelie ha dit...

Son unas fotos preciosas.

Un beso.

rebaixes ha dit...

Record preciosos i precisos. Pel bé de molts el sacrifici d'uns pocs.Anton.

Jordi Pinyol ha dit...

Participar al joc literari és fàcil. Ho tens tot explicat al post de l'organitzador del joc, el Jesús Tibau:
http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html

Allí veuràs que hi ha els enllaços als diferents posts de la gent que ha col·laborat en el joc posant un fragment inicial de qualsevol llibre i alguna pista per poder-ho endevinar més fàcilment.

Es tracta de llegir tots o uns quants d'aquests fragments i endevinar de quin llibre es tracta. Les respostes s'han d'enviar al Jesús, tal com ell mateix explica al seu post. Llavors ell (com fa habitualment en aquests jocs que ja porta 100 setmanes fent) atorga una sèrie de punt en funció de les respostes de la gent que hi participa. I al final del mes fa el sorteig dels llibres d'obsequi.

Espero haver aclarit una mica més els teus dubtes.

:)

Petonets.

- assumpta - ha dit...

Unes fotografies amb molt d'encant.
Abans i ara. Tot canvia. O no canvia res?
;)